El perquè del 10J
I el més trist és que segurament el poble català hagués, de nou, abaixat el cap i acceptat si aquestes retallades s'haguessin produït al 2006 juntament amb les primeres, però aquesta sentència no és en contra d'un Estatut aprovat als despatxos o al Parlament. És en contra d'un Estatut aprovat en un referèndum. I per aquí no hi passem. Ningú està legitimat per a imposar la seva voluntat a la del poble. Ja no és una qüestió de nacionalisme, ni de Catalunya, és una qüestió de democràcia (clar que si no s'hagués tractat de Catalunya és molt possible que aquesta situació no s'hagués donat, per què els estatus d'Andalusia o de Balears no han estat sotmesos a aquesta persecució?). Ja n'hi ha prou. I el que havia de ser una manifestació en contra de la famosa sentència esdevinguí una concentració (perquè no ens podíem ni moure) a favor de la independència. Perquè n'estem farts. Perquè l'opressió genera ràbia (es veu que no coneixen la tercera llei de Newton). I perquè fins aquí hem arribat.I així milers i milers de persones vàrem envair Barcelona, superant totes les previsions.
Permeteu-me que dubti de les xifres, és impossible donar dades fiables: no hi va haver un moment en el que tots els manifestants coincidíssim, ja que gent amb nins petits, padrins, o amb altres compromisos abandonà la concentració abans de les 8, mentre que seguia arribant gent fins passades les 9 del vespre; i tampoc és vàlid el recompte de la gent que passava per un punt, n'hi va haver moltíssims que no es pogueren moure d'on eren. I ara això no pot caure en l'oblid.
És necessària una resposta política, un replantejament del sistema autonòmic i de la intocabilitat d'aquesta Constitución. O ens haurem de pensar si volem seguir formant part d'un Estat Espanyol en les condicions actuals. El poble ha estat molt clar: no.
Xisca Mir (publicat a Tribuna Mallorca)
Categoria: PSM, Articles d'opinió. Comentaris: (0). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »