Lórien. 20 anys.
magi | 05 Gener, 2010 22:00 | 
"...Lothlórien, abreujat com a Lórien, era el bosc de la Terra Mitjana que es troba en la confluència dels rius Celèbrant i Ànduin. Al final de la Tercera Edat era governat per Galàdriel i Cèleborn. Els seus habitants originals eren elfs silvans, i inicialment havien batejat el bosc com a Laurelindórinan o Lórinand. Lothlórien era famosa per tenir els arbres més alts de la Terra Mitjana, i per creixer-hi els únics mallorns a l'est de l'oceà, les llavors dels quals havien estat portades de Vàlinor per Galàdriel..."
Però també existeix un altre Lórien, el trobareu al carrer Caputxines de la Ciutat de Mallorca. En Pep i d'altres cambrers han aguantat fum, borratxos, renous, polícia i pesats de barra de bar durant els darrers 20 anys (ep! que es diu aviat!). Litres i litres d'alcohol, principalment cervessa, han passat per les goles i ronyons de diverses generacions de mallorquins i mallorquines. S'han servit milers de pintes de Guinness, innombrables bidons de cervessa de blat, pomada a tota hora i algun suc de pinya per a horror i espant de la clientela més tradicional. Hem fet festes d'aniversari al carrer i a la platja. S'ha cuinat -i menjat- amb cervessa negra. Hem menjat bosses de sal amb patatilla (sí, no es cap error, sal amb patatilla i no a l'inrevés); patatilla amb una cosa vermella que ni el mateix dimoni es menjaria. Picat empanada gallega o olives farcides. Hem gaudit de Dervish o d'en Daniel Higiénico. Hem aprés que Irlanda, Cornualla, Escòcia, Bretanya, Illa de Man i Gal·les són les nacions celtes. Hem vist al cinema que Lórien, com Teruel, realment existeix. Hores i hores de "música nyngo-nyngo" ens han fet uns experts en música irlandesa. Hem viscut revetles de Sant Sebastià o festes de disfrassos. Hem patit/viscut/compartit...parelles, baralles, ruptures, enamoraments, embarassos i els fills de clients de tota la vida mirant encuriosits la iconografia del bar. S'han patit atacs feixistes i gent de tota casta, condició o partit ha comparegut per abeurar de forma conjunta. S'han venut camisetes i, fins i tot, paneres de cervessa. Els clients de tota la vida encara no s'han entemut que ho són de tota la vida. Hem patit les vacances o les remodelacions del local. Hem vist arribar internet, un grup al facebook i aparèxier o desaparèixer maquines de tabac. Excepte a billar s'ha jugat a quasi tot dins del bar. 20 anys donen per molt i no acabaria mai. Des d'aquí un petit homenatge als impulsors inicials del Lórien, als cambrers que han passat per darrera la barra durant aquests anys (especialment en Piter) i, evidentment, en Pep. Senzillament...gràcies!.
PS.- El logo de l'aniversari l'ha dissenyat en Carles Llull. Ha comptat amb l'ajuda, no demanada, d'en Pep des Lórien, na Xisca Mir, un servidor i d'altres clients avorrits i amb una vena artística desaprofitada com la d'un jove pintor austríac anomenat Adolf.
Categoria: General, Magí. Comentaris: (6). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »
1. Bernat | 06-01-2010 a les 01:55
A veure aquesta vena artística, on la treus.....Bé, bon Nadal - jajaja, era un acudit molt dolent - , i ja saps el que et toca si et foten fora del Consell i de qualsevulla de les múltiples institucions polítiques hagudes i per haver a Mallorca: posar un bar amb imagineria barroca, servir tú les pintes i fer el simpàtic, que ho ets molt....quan vols. Dilluns me dius coses!
2. JuanMa Gómez | 06-01-2010 a les 11:35
Una descripció immillorable Magí, i molt útil per a qui en fa més de 15 anys (els que té en lluís, el meu fill) que no ha fet una cervesa al Lórien i s'assabenta del seu 20è aniversari. Al.lotet fes-te mirar això d'escriure qualque dia, per què la narrativa que emplees és molt bona, tal volta perquè estaves motivat pel tema i per una bona pinta, no? He passat el teu enllaç en Carlo (no sé si t'en recordaràs d'ell, supós que sí perquè és incondicional de Lórien, Piter i Pep...i teu !! i sé cert que el teu article en vers l'aniversari, li agradarà. Salut i molts d'anys. Per cert, el dia que facem el sopar de dinosaures podem començar amb una cervesa prèviament a Lórien, o... posteriorment.
3. magí | 06-01-2010 a les 14:34
Bernat,
efectivament, fins que no hi hagi dimissions dir BON NADAL està prohibit ;-)
Et cridaré dilluns per quedar i anar a veure la nova família d'en Mateu.
Bé, si alguna de les crisis (o les eleccions) em fan deixar la feina jo sempre havia pensat tornar al meu antic lloc de treball (del qual tenc una excedència). També havia confiat que em donaries feina de cambrer o de gigolo per a senyores alemanyes al teu hotel rural.
Fins aviat
4. magi | 06-01-2010 a les 15:02
Hola JuanMa,
Sí, estava inspirat. Supòs que 20 anys de constància ho faciliten. Malgrat tot la meva prosa té més mèrit ja que em trobava amb un fort constipat i en unes condicions deplorables.
15 anys sense anar al Lórien! vaja, també suposa un record. De totes formes voràs que no ha canviat gaire.
Me'n record d'en Carlo i del sopar pendent, fins aviat!
Una abraçada
5. Joan Alfons | 08-01-2010 a les 19:29
Excel·lent article. Es nota que portes Lórien a la sang. Hi he passat molts bons moments i he begut gairebé tants sucs de pinya com cervesses, això sí acompanyades per les preceptives patatilles coentes.
Que poguem disfrutar de Lórien almanco 20 anys més!
Quedam a Lórien...
6. Txema Mainez | 08-01-2010 a les 19:34
ostia Magi, molt bo, si senyor
quin temps aquells, de vegades, de tant d´estar allà un tenia la sensació d´estar com a ca seva
Record un quadre amb una portada d´un periodic Irlandés de 1916, fent referència a la "Easter Rebellion", les patates Braves (braves no, kamikazes!) i com no, la "nyngo-nyngo" music que no aturava, les trompes, les discussions polítiques, els amors i els desamors, peró el Lorien segueix allà...
Fa molt de temps que no he anat, i ho enyor, així que fes unes pintes per jo amic, i saluda a la parróquia
Salut i Feliç 2010, i a procurar malsons als nostres enemics :-))