A la xerrada sobre actituds lingüístiques hi participaren na Paula Fluxà, directora general de política lingüística de l'Ajuntament de Palma; Tomeu Perales i  Xesc Matas, dinamitzadors lingüístics del projecte D de l'Ajuntament i Daniela Juárez, argentina que vengué a treballar a Mallorca l'any 2007 i que, actualment, treballa per a la comissió d'interculturalitat de l'Obra Cultural Balear. Dels 421.000 habitats de Palma n'hi ha un 50% de nascuts a l'Illa, un 25% a l'estranger i  el 25% restant són nascuts a l'estat espanyol, inclosos la resta de territoris de llengua catalana. A la  nostra ciutat conviuen 176 nacionalitats dels 198 països que, a dia d'avui, existeixen oficialment al món. A Palma es pot escoltar parlar prop d'un centenar de llengües. Segons les darreres enquestes sobre la llengua catalana és percep un major coneixement, especialment entre sectors més joves de la població, però una minva en el seu ús. Els dinamitzadors lingüístics ens varen exposar els diversos projectes i activitats (amb els infants i joves, col·lectius de dones, associacions, etc)  que estan desenvolupant a alguns barris de Ciutat per tal de donar a conèixer el català entre la població immigrada. S'intenta actuar coneguent les diferències lingüístiques específiques que dificulten l'aprenentatge d'una llengua. S'ha comprovat que alguns tòpics són incerts o no resulten majoritaris.: la immigració vol integrar-se i té capacitat per a fer-ho. Cal treballar de forma decidida per a facilitar-ho. L'administració (i els polítics) ha de ser la primera que doni exemple i prestigiï la llengua catalana. També s'ha de treballar per a facilitar eines pedagògiques, fins ara adreçades únicament a castellanoparlants, i horaris adequats a la realitat laboral i de prioritats dels immigrants. En definitiva, la integració social i lingüística, com va expressar na Daniela Juárez, és una responsabilitat de les persones immigrades però també de la societat receptora.