De nit, a la meva habitació, els renous tenen franges horàries. Entre la una i les cinc de la matinada hi ha un moscard que fa la seva ronda nocturna a la recerca del seu aliment (jo). A partir de les sis - el moscard ja ha tornat a la seva base d'operacions - els ocells de la barriada de Santa Catalina comencen a espabilar-se i els puc sentir anar amunt i avall fent els seus piulos característics. A les 8 del mati, puntualment, els obrers d'una finca en construcció comencen a posar en marxa les maquines. De forma anàrquica (en el temps) els empleats d'EMAYA remenen cada nit els contenidors del fems i miren de despertar a tot el carrer. S'hi afegeix un veïnat que, a l'àtic d'una finca propera, gaudeix (i ens fa gaudir) de les seves preferències musicals. Algú que escolta Maria del Mar Bonet , per força, ha de ser un bon tipus...però segur que té insomni.