Els periodistes de TV3 es queixen, i fan bé, del minutatge que en campanya electoral els partits imposen. Diuen, i diuen bé, que la informació sobre qualsevol afer ha de poder estructurar-se seguint criteris periodístics i no partidistes.És probable que els partits polítics confiïn poc en la llibertat, però en la degradació del periodisme els periodistes hi tenen la seva responsabilitat. Podem parlar del baix nivell de la nostra classe política en general, però els periodistes han acreditat, sobretot en els darreres temps, un nivell molt més baix. El seguidisme del políticament correcte ha convertit la majoria de ràdios, teles i diaris en salons de manicura. El total sucumbir a la subvenció administrativa de les empreses privades no se la van inventar els polítics posant el membre sinó els periodistes posant el cul. Els càrrecs de les empreses públiques, per no perdre la feina, tot sovint han convertit els seus programes en altaveus de la propaganda més servil, i no importa el color. Cuní va fer tots els papers de l'auca en l'era convergent i ara que manen els sociates fa també tots els papers de l'auca, i encara més. Potser els polítics haurien d'entendre que els mitjans de comunicació, sobretot els públics, no hi són per servir-los sinó per servir la societat, però cap queixa dels periodistes té el menor sentit si ells mateixos humilien l'ofici rendint-se sempre per 4 euros, o per 3. Fixa't que amb el minutatge de la campanya electoral tan sols protesten. Com nenes. En cap moment han gosat plantar-se contra la pantomima minutada i negar-se a fer el ridícul. Vull dir que si ells mateixos es venen la dignitat tan barata, no és estrany que encabat els altres en negociïn el preu a la baixa. El teu preu, tu el marques. La llibertat no és un dret, la llibertat te la guanyes.

(Salvador Sostres. Publicat al diari AVUI)