Nacionalisme dividit
magi | 31 Desembre, 2007 21:00 | 
Un gran article d'opinió d'en Sebastià Verd. Publicat avui al Diario de Mallorca. Per si estàveu fent les darreres compres o inmersos en dinars familiars us faig una transcripció integra.
Al llarg de les darreres setmanes hem assistit a reiterats intents de formar una candidatura única de tots els nacionalistes per a les eleccions generals. Quasi s´ha aconseguit -i pot ser encara sigui possible- però és evident que aquesta és una missió prou difícil. Hi eren o hi són convidats UM i PSM, i al seu costat Entesa y Esquerra Republicana, però tant UM com PSM tenen visions i punts de partida molt diferents. UM és un partit de centre-dreta que ha evolucionat des dels regionalisme a un nacionalisme no sobiranista, mentre que el PSM sempre s´ha situat a l´esquerra i mai no ha deixat de ser sobiranista. Hi ha, pot ser, una frontera comú i això faria possible una coalició electoral (com d´altra banda ha fet possible coalicions de govern) però ambdós partits discrepen obertament pel que fa als altres aliats. UM no vol sentir ni parlar d´EU, mentre que PSM i EU estan estretament units en el Bloc i res no fa pensar que hom vulguin dinamitar aquesta formació que, de fet, justa acaba de néixer.
D´altra banda, n´hi ha prou amb la bandera nacionalista per justificar una aliança entre tots els partits que diuen compartir-la? Que fins ara mai no hi hagi hagut un front comú és un fet normal, perquè, alcapdavall, de nacionalismes n´hi ha de molt variat signe. Però si un front no fos factible per raons ideològiques s´hi que ho podria ser per una simple qüestió d´interès. La propaganda nacionalista reivindica una veu pròpia que representi la voluntat de les Illes en el Parlament estatal, però aquesta propaganda parteix d´una premissa falsa, atès que la representació d´aquesta voluntat està plenament garantida a través de les eleccions. Ningú mai no podrà negar la mallorquinitat o "balearitat" dels diputats elegits democràticament. Altre cosa és que, per raons pràctiques, perquè així ens ho demostra l´experiència, es cregui convenient la presència al Congrés i al Senat de veus distintes i no subjectes a la disciplina dels grans partits estatals.
El dilema, doncs, és o era triar entre tenir un representant nacionalista (i llavors hauríem de veure de quin tipus de nacionalisme parlam) o una veu "independent". La primera opció és possible, però no suficient madura, atesa la distància ideològica que hi ha, ja no entre UM i PSM, sinó entre UM i Esquerra Republicana. L´únic denominador comú entre tos els grups seria, doncs aplegar totes les forces "progressistes" que fos possible (totes manco PP i PSOE) per facilitar aquesta hipotètica representació "independent". I això suposa incloure EU-Els Verds. No cal recordar que a totes les eleccions, però sobretot a unes generals, els vots que no sumen resten. I que a les nostres Illes, a unes eleccions generals, només PP i PSOE tenen ara per ara garantida la representació. A la resta de partits només els queda la participació testimonial (que també és important) o sumar vots i esforços.
En qualsevol cas, des del punt de vista estrictament nacionalista, no seria tan important aconseguir una representació a Madrid sinó capacitat d´influència sobre la pròpia societat illenca. El sentiment nacional, és a dir de formar part d´una societat amb identitat pròpia, és una assignatura pendent a les Balears que es pot expressar de moltes diferents maneres. Avui és 31 de desembre i, per tant, un bon moment per reflexionar sobre aquesta qüestió . Són molts els que pensen que allò que importa no és tant que el nacionalisme estigui dividit o una definició concreta de nacionalisme o sobiranisme sinó un projecte de convivència, de portes endins, que reuneixi tota la societat, nacionalistes i no nacionalistes, i faci possible la prosperitat del país i dels seus habitants. Així com la defensa i normalització dels trets culturals que des de fa segles han caracteritzat el nostre poble.
Categoria: General. Comentaris: (5). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »
1. Josep J. Rosselló | 01-01-2008 a les 02:55
L'article de Sebastià Verd, un home essencialment moderat, un nacionalista moderadíssim, té no pocs encerts: els que cal esperar d'un professional veterà i que coneix les claus que cal fer servir.
Però té una mancança de rigor evident, quan parla de la importància d'un representant nacionalista, que neix de la seva clara inclinació, de sempre, vers el PSIB-PSOE. Són les seves cartes, però no cal que hi juguem tots: podem provar, d'una vegada, de canviar la baralla.
2. nom | 01-01-2008 a les 19:19
Hola Magí,
segur que avui ens deleiteras amb un missatge d'any nou, no??
3. Josep | 01-01-2008 a les 22:38
Compartesc l'opinió de Josep J. Rosselló. Normalment em plau llegir els articles de Sebastià Verd, però aquest s'ha de dir que no li ha sortit massa bé.
Diu que és les eleccions garanteixen la representació de la voluntat de les Illes Balears. Ah sí? Era la voluntat de la gent que va votar el PSOE que n'Antich votàs que el valencià era un idioma?
Ara cal una veu nacionalista a Madrid. I ara hi ha la possibilitat, al contrari del que suggereix el títol de l'article, de juntar tot el nacionalisme: basta que el PSM, EL PARTIT EN QUÈ MILIT, es junti a la coalició nacionalista.
Ara tenim l'oportunitat, i sé que no serà el PSM que la deixi escapar.
A més, el PSM sempre ha defensat una coalició sense exclusions, i no tendria lògica que apostàssim per la coalició més excloent de totes: el pacte amb EU.
Amics, transplantem les paraules de Lluís Companys:
"Al món hi ha moltes causes justes, però les Illes Balears només ens tenen a nosaltres."
4. magí | 02-01-2008 a les 20:17
"Diu que és les eleccions garanteixen la representació de la voluntat de les Illes Balears. Ah sí? Era la voluntat de la gent que va votar el PSOE que n'Antich votàs que el valencià era un idioma?"
Convé que recordem, Josep, qui va votar què (i per quins motius) a la darrera proposta de modificació de l'estatutet d'autonomia de les Illes.
5. magí | 02-01-2008 a les 20:21
Esper haver satisfet la teva demanda. Una abraçada