Espais polítics i eleccions estatals
magi | 29 Novembre, 2007 21:00 | 
L'article no és meu, està escrit per en Toni Alorda diputat del grup parlamentari BLOC per Mallorca i PSM-Verds.
Jo no hagués escrit millor...
N'hi ha que insisteixen en què la política mallorquina només té lloc per a tres espais. Tanmateix, d'ençà que hi ha democràcia, sol haver-n'hi cinc d'espais polítics amb representació institucional (com a Catalunya). En canvi, i vet aquí una diferència de pes: els escons de les eleccions estatals és cosa de dos: PP i PSOE.
Per paga, la lògica de la tesi segons la qual s'ha esvaït la diferència entre dretes i esquerres, ens hauria d'emmenar a un escenari de dos espais i no tres: el nacionalisme espanyol i l'altre. Però sembla que ni tan sols els entusiastes dels tres espais no preveuen un calendari de fusió PP-PSOE. Per l'interès que té per al nacionalisme illenc, convé atendre el cas de Catalunya on ERC ha preferit un President del PSOE a un govern nacionalista. A Mallorca, l'argument negligeix el caràcter decisiu de les polítiques ecològiques i territorials, i la manera d'entendre la pràctica política...
Per paga, la lògica de la tesi segons la qual s'ha esvaït la diferència entre dretes i esquerres, ens hauria d'emmenar a un escenari de dos espais i no tres: el nacionalisme espanyol i l'altre. Però sembla que ni tan sols els entusiastes dels tres espais no preveuen un calendari de fusió PP-PSOE. Per l'interès que té per al nacionalisme illenc, convé atendre el cas de Catalunya on ERC ha preferit un President del PSOE a un govern nacionalista. A Mallorca, l'argument negligeix el caràcter decisiu de les polítiques ecològiques i territorials, i la manera d'entendre la pràctica política...
L'altra gran línia argumental té més base: vista la preeminència de vot als partits espanyols, convé, per ara, que els altres unim forces. S'ha de calibrar, sobretot si té conseqüències en la presència institucional (o en la formació de governs). Idò bé, a la pràctica, a nivell balear, el nacionalisme de dreta i el d'esquerra sempre han tengut representació institucional, i UM sempre ha estat en el govern. Si UM i PSM no han coincidit en més governs és perquè no s'han entès a l'hora de triar socis. En aquest sentit, es podria dir que han prioritzat el cleavage dreta-esquerra. Tanmateix, seria una conclusió superficial. El desencontre del PSM amb el PP (i PP-UM) no ha estat només per les polítiques d'igualtat social i benestar, sinó també per motius territorials o per escàndols de corrupció, i d'una manera molt protagonista (i em sembla revelador reparar-hi), per discrepàncies en clau estrictament de país!
A nivell illenc, una hipotètica unió nacionalista, a més d'empobrir la vida política, és molt dubtós que reportés millors resultats. En canvi, des d'aquest punt de vista, bastir més de dues propostes sí que resulta inconvenient, per legítims que siguin els motius que provoquen la proliferació de partits.
Per contra, els precedents indiquen que, per arribar a Madrid, calen coalicions. És per això que el PSM ha apostat per fer una oferta àmplia, amb garanties d'entrar, sense exclusions, amb l'únic requisit d'assumir un programa ambiciós d'autogovern, en especial sobre el finançament, una qüestió que el país no pot estorbar-se més a afrontar. Ni arriscar-se a un nou cicle de neoaznarisme.
Pareix que les distintes forces polítiques valoren positiu un acord, però s'ha disparat una cursa de vetos. Destac que el debat no és sobre l'actuació a què s'ha de comprometre un diputat a Madrid, sinó sobre els integrants de la coalició. La paradoxa és que els que diuen que ja no hi ha dretes ni esquerres, o els que a Catalunya han renovat una candidatura al Senat amb Iniciativa i PSOE, o els que aquí han preferit entendre's amb el PSOE abans que amb el Bloc per Mallorca (indiscutible representant del nacionalisme polític%2
A nivell illenc, una hipotètica unió nacionalista, a més d'empobrir la vida política, és molt dubtós que reportés millors resultats. En canvi, des d'aquest punt de vista, bastir més de dues propostes sí que resulta inconvenient, per legítims que siguin els motius que provoquen la proliferació de partits.
Per contra, els precedents indiquen que, per arribar a Madrid, calen coalicions. És per això que el PSM ha apostat per fer una oferta àmplia, amb garanties d'entrar, sense exclusions, amb l'únic requisit d'assumir un programa ambiciós d'autogovern, en especial sobre el finançament, una qüestió que el país no pot estorbar-se més a afrontar. Ni arriscar-se a un nou cicle de neoaznarisme.
Pareix que les distintes forces polítiques valoren positiu un acord, però s'ha disparat una cursa de vetos. Destac que el debat no és sobre l'actuació a què s'ha de comprometre un diputat a Madrid, sinó sobre els integrants de la coalició. La paradoxa és que els que diuen que ja no hi ha dretes ni esquerres, o els que a Catalunya han renovat una candidatura al Senat amb Iniciativa i PSOE, o els que aquí han preferit entendre's amb el PSOE abans que amb el Bloc per Mallorca (indiscutible representant del nacionalisme polític%2
Categoria: BLOC Mallorca. Comentaris: (0). Retroenllaços:(0). Enllaç permanent
« Comentari posterior | Comentari anterior »