El 21è Congrés del PSM-Entesa Nacionalista, celebrat aquest dissabte a Santa Maria del Camí, ha reelegit Biel Barceló com a secretari general, amb un 96% dels vots dels assistents. El Congrés ha triat una nova Comissió Executiva formada per 27 persones, en què el 52% dels membres són cares noves. Joan Verger ha estat elegit secretari d’organització, en substitució de Xavier Bacigalupe.

 

El Congrés del PSM-EN també ha aprovat la ponència estratègica, amb un 85% de vots a favor, que marca la reunificació del mallorquinisme progressista amb la confluència amb Entesa per Mallorca, l’enfortiment de la Federació PSM-Entesa Nacionalista (amb el PSM de Menorca, ENE d’Eivissa, la UIA d’Artà i Assemblea per Sant Joan) i la consolidació de la coalició amb IniciativaVerds com un espai de col·laboració política “permanent i estable”. Tot plegat, per conformar un “moviment polític ample, d’àmbit balear, capaç de créixer i sumar noves adhesions per tal d’esdevenir l’alternativa progressista a les polítiques del PP”.

“No faig vaga perquè no m’ho puc permetre.” La reforma laboral suposarà amb tota seguretat una rebaixa generalitzada dels salaris. No pots permetre’t deixar de guanyar el sou d’un dia i sí, en canvi, que t’abaixen el sou permanentment o que t’acomiaden gratis, o que si tens 10 anys treballats en l’empresa, la teua indemnització passe de 18.900 euros a 7.845. Curiós, no?

“La vaga no servirà per a res.” Totes les millores de les treballadores i treballadors s’han conquistat històricament a través de la lluita. Ningú no ens ha regalat res. El que està demostrat que no serveix de res és no fer res. A la pregunta de si una vaga d’un dia serà suficient, la resposta és “no”. És només el principi del recorregut, però n’és un pas molt important. Si ens imposen la reforma laboral més dura d’aquesta “democràcia” i no responem, les successives seran encara més demolidores. Es pot i s’ha de tombar aquesta reforma laboral. Sense anar massa lluny, la vaga de 1988, que va ser d’un dia, va obtindre un gran èxit i això va comportar la consecució del reconeixement de gran quantitat de drets, com ara increments salarials de l’IPC+2 % i la creació de les pensions no contributives i el dret de negociació col·lectiva en el sector públic.

Argument esquirol #3

“La vaga no soluciona res.” La vaga no és una solució, és l’instrument de pressió més poderós que ara per ara els treballadors i les treballadores tenim al nostre abast. Per això qui no s’adhereix a una vaga perjudica greument el conjunt dels treballadors i treballadores. També et perjudica a tu. Si la vaga no solucionara res, d’on prové l’obstinació dels empresaris que el seu personal no en faça, fins al punt d’arribar a les amenaces i coaccions; que potser és delicte? Per quin motiu la premsa de dretes tracta de desprestigiar la convocatòria de vaga? Tot té un causalitat, res no passa per casualitat.